(Barcelona, 1993), amant professional obsessionada pel fracàs de les frases i experta en selfies.

Combinant l’elegància freda de l’esfinx i el frenesí lúcid de la mènada, oscil·lo entre les ones de Virginia Woolf i la ràbia de Manuela Trasobares, la crítica al llenguatge d’Ingeborg Bachmann i les lletres pop de Britney Spears. Interessada per la contemporaneïtat –no pas per l’actualitat–, presto la mateixa atenció al pensament de Hannah Arendt i María Zambrano que al cul de Kim Kardashian i els videoclips de La Zowi. Tot el que faig és una excusa per assajar des dels afectes i els efectes de l’escriptura: comissariat, crítica, investigació textual i sonora, teorització estètica, direcció d’art.

𝔯𝔦𝔱𝔞 𝔯𝔞𝔨𝔬𝔰𝔫𝔦𝔨