(Badalona, 1990)

De genollons o a les palpentes industrials, dic poesia per desdir-me, per trobar la sortida de l’armari psicoactiu. Les dents de polpa són per les gusteres rampelludes de polsim cristal·litzat. La força de treball contra el clatell de plom majúscul és per la sang: com un escàndol. Respirar no dignifica.

𝔪𝔞𝔯𝔦𝔞 𝔰𝔢𝔳𝔦𝔩𝔩𝔞 𝔭𝔞𝔯𝔦𝔰